Quan vaig decidir fer un blog sobre les presons catalanes, i endinsar-me dins aquest món desconegut i ple de prejudicis, vaig adonar-me que no podia parlar de reinserció (en un primer moment tema central del blog), perquè havia deixat de creure-hi.
Les presons ofereixen un panorama preocupant, irreversible en un futur. La massificació de presos s'acaba resolent amb la construcció de macropresons. Lleis més dures, més càstigs, més presos, més presons. Aquest és el camí que s'està seguint. Una realitat plena d'incoherències que fan gairebé impossible qualsevol intent d'aconseguir la seva finalitat primordial: la reinserció i resocialització del pres.
Les presons ofereixen un panorama preocupant, irreversible en un futur. La massificació de presos s'acaba resolent amb la construcció de macropresons. Lleis més dures, més càstigs, més presos, més presons. Aquest és el camí que s'està seguint. Una realitat plena d'incoherències que fan gairebé impossible qualsevol intent d'aconseguir la seva finalitat primordial: la reinserció i resocialització del pres.
On és el problema? alguns diuen que falta espai per posar-hi més presidiaris... altres afirmen que manquen polítiques d'inserció veritables.
ResponEliminaL'origen de tot plegat -he sentit a dir- rau en la formació d'un esperit més cívic i participatiu, on no hi hagi ni marginació ni desemparats, on no calguin espais de reclusió.
Les presons són reflexe de la societat, i en les societats benestants d'avui en dia, superficials i materials, això és una utopia. Si fos possible caldria una societat nova, molt evolucionada espiritualment, capaç de fer arribar als pobres i marginats socials l'educació cap a una vida més digna, i dins el món capitalista en que vivim, on cadascú mira per a ell sense pensar en els altres, tot això queda encara molt lluny.
ResponElimina