ENTREREIXES US DESITJA BON NADAL

                                                          

LA NOVA REFORMA DEL CODI PENAL

Avui ha entrat en vigor la nova reforma del Codi Penal, després de la seva publicació al BOE. És la vint-i-sisena reforma del Codi Penal en quinze anys, cosa que suposa una mitjana de reforma cada set mesos. Aquest ritme és insostenible i obre molts interrogants sobre l'efectivitat de les reformes de la nostra llei penal, a més d'impedir una valoració eficaç de cada innovació legal.

 

                                                   

                                                      

ENTREVISTA A UN FUNCIONARI DE PRESONS

I.G.C. treballa al CP de Figueres des de l’any 1995 com a funcionari de vigilància interior.


§     Compleixen les presons la seva finalitat constitucional de reinserció?

Personalment, penso que no en un 95% de la gent. L’intern que es reinserta, és per que ell ho decideix, no per la “teràpia” que pugui rebre a la presó.

Referent a la reinserció, podríem relacionar-ho amb moltes i moltes activitats de la vida quotidiana. Si vols fer una cosa la fas, si no la vols fer, encara que et diguin que l’has de fer, pel motiu que sigui, no la faràs. Les accions, per a que es realitzin, hi ha d’haver una voluntat anterior; si no hi ha aquesta voluntat, no hi ha realització.

§     Quins són els sistemes alternatius de reinserció que existeixen? Són eficaços?

Es que si no hi ha voluntat de reinserir-se, ja podem posar teràpies, VIDO (violència domèstica), alcohol, delictes sexual.., no tenen validesa si la persona en sí, no té el nivell de consciència per a saber que allò que ha fet, no ho ha de repetir. O, si encara que sàpiga que no ho ha de repetir, ell , per la raó que sigui, vulgui, senti, tingui la necessitat de repetir-ho.

§     La població reclusa espanyola no para de créixer, i és ja la més alta d’Europa, si be té un índex de criminalitat dels més baixos. Com s’explica?

Els interns estrangers, pel sol fet d’entrar a presó, tenen una sèrie de serveis que al seu país no tenen.

Si jo entrés a la presó d’un país, i dins de la presó, tingués tot el que tenen aquí, i al meu país (al carrer), no ho tinguéssim, els diria als meus amics, familiars, etc., que vinguessin cap aquí, que s’ha acabat el passar-ho malament, s’ha acabat passar gana, s’ha acabat passar fred. I tot això, només per entrar a presó. No cal treballar per a disposar d’aquests serveis.

§     Les xifres revelen que cada vegada és més gran el nombre de reclusos estrangers, que ja supera el 40% de la població reclusa a tot l’estat.

Europa ja no té fronteres. Hi ha moviment d’europeus d’un costat a un altre. Hi ha països dins la Unió Europea en els que no hi deu haver un bon nivell de vida. L’exemple el trobem amb Romania. Ara mateix hi ha molts interns d’aquesta procedència. Àfrica és un altre exemple. Hi ha necessitats que en el seu país no tenen cobertes, i aquí, pel sol fet d’entrar a presó, ja hi venen implícites. Per exemple, metge les 24 hores del dia a la seva disposició, estudis pagats pel centre, menjar tres vegades al dia, dutxa diària, dentista, biblioteca, gimnàs, etc.  I això, només per estar tancat a la presó, no cal que facin cap tipus d’esforç, per a rebre tots aquests serveis. Tots i cadascun d’aquests serveis, al carrer, vull dir fora de la presó, s’han de pagar, mínimament de forma econòmica, això vol dir que s’ha de treballar per a guanyar diners per a poder pagar aquestes necessitats i capritxos.

§     Què es fa amb els immigrants sense papers que delinqueixen? Què creus que s’hauria de fer?

 M’imagino que encara que no tinguin papers, els ingressen a presó si el que hagin fet, està reconegut com a ingrés a presó.

El que jo faria, amb papers o sense, seria que, el que no sàpiga comportar-se, respectar la gent i les costums, i cometi algun delicte, el faria tornar al seu país. Expulsat!

Amb els que tenen papers, es podria fer (tot i que no crec que aquí s’arribi aplicar). El problema ve quan algú no té papers. A on el tornes? No el pots portar a un lloc d’on aquesta persona no en sigui procedent.

·      Quin és el dia a dia a la presó en presos de primer i segon grau? I els de règim obert?

       Cada centre decideix el seu propi dia a dia. Es basa en seguir l’horari del centre, esmorzar, activitats, tallers, esport..; dinar, descansar, més activitats, més tallers, més esport..; sopar, dormir. I l’endemà, més de lo mateix.

§     Quines són les funcions d’un funcionari de presons?

Bàsicament, la nostra funció, és la de fer que compleixin la pena o privació de llibertat que li ha imposat el jutge. Impedint que s’escapin, i al mateix temps, hem de vetllar per la seva integritat física i mental. Hem de procurar que segueixin l’horari del centre, amb totes les activitats i demés, i que no hi hagi problemes entre ells. Ni amb nosaltres...

§     Quina mena de relació hi ha entre pres i funcionari?

Hi ha d’haver una relació de distància personal. Ell és un intern (administrat, ja que jo formo part de l’administració), i jo sóc el funcionari, soc l’encarregat de que, l’administració en aquest departament, funcioni. És com la policia al carrer. Si no fas cap imprudència ni delicte, la policia no t’ha de recriminar ni detenir, ni interrogar,ni multar, etc.

§     Com es resolen els petits conflictes entre els presos? S’adopten mesures per a evitar-los?

Hi ha molts conflictes entre els presos. El millor és que els solucionin entre ells mateixos. Si hem d’intervenir-hi nosaltres, vol dir que la situació ja ha arribat a un límit, en que és desagradable per a ells, ja que en molts casos, sobre tot quan hi ha baralles, se’ls ha d’aïllar en cel·les d’aïllament.

§     Has viscut tu o els teus companys alguna situació de risc treballant a la presó? 

La situació de risc, podríem dir que és constant. Només depèn de les intencions dels interns. Si els interns estan tranquils, no hi ha sensació de risc. Només cal que els interns estiguin nerviosos, agressius, per a que pugui produir-se una situació de perill i risc.

§     Us sentiu desprotegits?

Si. Només mirant numèricament la proporció d’interns i de treballadors, estem en inferioritat de condicions, és a dir, en risc.

§     Quan un pres es porta “malament” dins la presó, se’l castiga? Com?

No és que se’l castigui, és com al carrer. Comets una falta, hi ha una sanció. Si fan alguna cosa castigada pel reglament penitenciar, s’ha de complir la sanció corresponent, aïllament en cel·la, privació de passeigs, privació de permisos, suspensió de comunicacions...

§     Quan i en quins casos el pres és castigat a les cel·les d’aïllament? Quina durada pot arribar a tenir l’estada d’un pres a aquestes cel·les? Són restringides únicament als presos psicòpates o considerats molt perillosos?

Tot això ve determinat per llei. En el reglament penitenciari, es determinen tant les faltes que poden cometre els interns, com les sancions que hi porten implícites. Els psicòpates o perillosos, si no cometen les faltes que estableix el reglament penitenciari, fan vida normal.

§     Existeixen maltractaments o tortures a les nostres presons?

No.

§     Un alt percentatge de presos tenen addicció a algun tipus de droga i la presó no els impedeix que continuïn drogant-se. Amb tanta seguretat, com és possible que entri droga dins la presó?

Dins la presó hi ha droga per que hi entra per molts canals. El canal més utilitzat, és la via rectal, per l’anus. Altres són dins la roba, entre les costures, plecs, dintre les sabates, en els llibres... Hi ha milers d’entrades de droga.

§     Quin és el règim de visites per als presos de primer i segon grau?

El règim de visita el determina el propi centre. Com a norma general, les visites es realitzen els caps de setmana, dissabtes i diumenges. Hi ha també les altres visites anomenades VIS a VIS, visites més íntimes amb la família que es realitzen durant tota la setmana, matins i tardes.

§     La massificació de presos porta a la construcció de les macro presons, com és el cas del nou Centre Penitenciari Puig de les Basses de Figueres. Creus possible la reinserció del pres en aquests tipus de centre?

Si hem de parlar de reinserció, ho hauríem de fer de forma individualitzada. I aquest cas, el trobem més proper en un centre petit.

§     L’article 13 de la Constitució Espanyola està orientat de manera que cada pres tingui la seva pròpia cel·la. Quants presos per cel·la hi ha a la presó de Figueres encara en funcionament? Quants n’hi haurà al nou centre Puig de les Basses?

La llei pot establir el nombre d’interns que hi ha d’haver per cel·la, però si la necessitat real i material és una altra, el nombre canvia. A l’actual presó de Figueres, el nombre d’interns per cel·la, oscil·la entre 2 i 4. La nova presó del Puig de les Basses, està preparada inicialment per a rebre 2 interns per cel·la.

§     S’estan portant a terme unes solucions emergents que no resolen ni els problemes de massificació ni de reinserció. Creus que cal una reestructuració profunda de les polítiques penitenciàries?

Crec que cal un canvi en les polítiques penitenciaries, ja que el que tenim actualment, no ens garanteix en absolut, que un intern no vulgui tornar entrar a presó. Més aviat el contrari.

§     Es obvi que no es tracta únicament de pressupostos, doncs les presons resulten molt cares per a l’administració. Quins són els condicionants que impedeixen un replantejament d’aquestes polítiques?

No sé què és el que impedeix aquest replantejament. Hipocresia política ?

Tenim pensionistes en aquest país, que estan malvivint amb pensions de 300 €, el qui la té. S’han de pagar el lloguer, la llum, el gas, l’aigua, i quan miren el que els queda per a menjar, no saben com fer-ho.

Per un altre costat, tenim gent que, només pel fet de cometre un delicte,és a dir, haver fet mal d’alguna manera o altra a algú,  tenen, tot això que tant els costa de tenir als pensionistes. Només cal entrar a la presó per a no haver de pagar ni el menjar, ni l’aigua, ni la llum, ni el metge, etc...

No creieu que el que estem fent, entre tots, és mal educar a una part de la població?

Cal reflexionar...

Sobre tot, aquests que fan les lleis...

LA PRESÓ DE FLEURY-MÉROGIS

França, amb un nivell de saturació a les presons del 115% segons la CGT, s'escandalitza pels més de 120 suïcidis que es produeixen anualment a les seves presons (a Espanya l'index de saturació és del 175%, i durant el 2009 es produïren 20 suïcidis). Vegem el perquè de tants suïcidis a les presons franceses i el perquè els delinqüents estrangers prefereixen les nostres presons.

Uns presos han pogut filmar clandestinament l'estat de la presó més gran d'Europa. Unes imatges concloents, difoses per Le Monde, que han estat objecte d'un documental. Els presos justifiquen la seva acció, per tal de contrarestar la versió oficial de l'administració penitenciària francesa, doncs els reportatges televisius sobre les presons no mostren mai la realitat, ja que l'administració organitza les visites i només mostra les zones en bon estat. Els presos que han realitzat aquest vídeo clandestí, són conscients del risc que han corregut, ja que l'administració penitenciària pot dur a terme dures represàlies contra uns presos que simplement han filmat la realitat i ens han fet partíceps d'ella.

LA NOVA PRESÓ DE FIGUERES

El futur Centre Penitenciari Puig de les Basses té una capacitat molt superior a la que tenen en l'actualitat les presons de Figueres i de Girona. Amb la posada en funcionament del nou centre, aquestes dues presons, insuficients pel que fa a espais, serveis i places penitenciàries (sumats no arriben a una capacitat per a 300 interns), es tancaran, i només la de Girona es reconvertirà per a que funcioni com a centre obert destinat als interns que es troben en tercer grau penitenciari o règim obert.

El CP Puig de les Basses de Figueres té una superfície construïda de 65.312,27m2 i s'hi han invertit 109.047.082 euros. La construcció d'aquest centre es va iniciar el juny de 2008 i es preveu que durant el primer semestre de 2011 entri en funcionament, després d'un període de proves de les seves instal·lacions.

El centre estarà preparat per a acollir 750 interns, i disposarà de mòduls diferenciats per a penats i preventius. Del total de places, 650 seran per a homes adults, 50 per a joves (d'edats compreses entre els 18 i els 25 anys) i 50 per a dones.

Els nous centres penitenciaris de Figueres i Girona comptaran amb més de 500 treballadors, 479 dels quals es destinaran a Figueres i 67 al centre obert de Girona.

PENITENCIARI PUIG DE LES BASSES

View more webinars from entrereixes.

ESTADISTIQUES GENERALITAT DE CATALUNYA

Evolució de la població a presons. Últim dia de cada mes.  

	Gener	Febrer	Març	Abril	Maig	Juny	Juliol	Agost	Septemb	Octubre	Novemb	Decemb
2010	10.534	10.714	10.782	10.805	10.895	10.845	10.713	10.761	10.763	10.811
2009	10.078	10.209	10.253	10.278	10.357	10.407	10.390	10.356	10.414	10.448	10.506	10.525
var real 2010(1)		180	248	271	361	311	179	227	229	277
var %     2010(2)		1,71%	2,35%	2,57%	3,43%	2,95%	1,70%	2,15%	2,17%	2,63%
var real 2009(1)		447 interns
var %     2009(2)		4,44%

Taxa de la població encarcerada per cada 100.000 habitants (Catalunya-Resta estat)

		Gener	Febrer	Març	Abril	Maig	Juny	Juliol	Agost	Septemb	Octubre	Novemb	Decemb
2010	Catalunya	140,92	143,32	144,23	144,54	145,74	145,08	143,31	143,95	143,98	144,65
	Resta Estat	166,74	167,37	168,35	167,82	167,96	167,82	167,15	166,02	165,08	164,57
2009	Catalunya	136,85	138,63	139,23	139,57	140,64	141,32	141,09	140,64	141,42	141,88	142,67	140,79
	Resta Estat	164,21	165,61	167,6	168,45	169,6	170,31	169,99	170,47	170,23	170,01	170,71	166,94

                                                                               
Gènere (gràfic dones)

		Gener	Febrer	Març	Abril	Maig	Juny	Juliol	Agost	Septemb	Octubre	Novemb	Decemb
2010	Total dones	742	755	781	780	786	786	774	790	786
	% dones	7,04%	7,10%	7,24%	7,22%	7,21%	7,25%	7,38%	7,34%	7,30%
2009	Total dones	735	729	738	746	742	739	724	722	723	736	747	741
	% dones	7,29%	7,14%	7,20%	7,26%	7,16%	7,10%	6,97%	6,97%	6,94%	7,04%	7,11%	7,04%

		Gener	Febrer	Març	Abril	Maig	Juny	Juliol	Agost	Septemb	Octubre	Novemb	Decemb
2010	Total homes	9.792	9,884	10.001	10.025	10.109	10.059	9.712	9.971	9.977
	% homes	92,96%	92,90%	92,76%	92,78%	92,79%	92,75%	92,62%	92,66%	92,70%
2009	Total homes	9.343	9.480	9.515	9.532	9.615	9.668	9.666	9.635	9.691	9.712	9.759	9.784
	% homes	92,71%	92,86%	92,80%	92,74%	92,84%	92,90%	93,03%	93,03%	93,06%	92,96%	92,89%	92,96%

                                                                                                                                                     
Edat

Juny 2010	Entre 18 i 21	Entre 22 i 25	Entre 26 i 30	Entre 31 i 40	Entre 41 i 50	Entre 51 i 60	Entre 61 i 70	> 70 anys
Nombre	461	1.146	2.009	3.820	2.293	812	243	61
%	4,25%	10,57%	18,52%	35,225%	21,14%	7,49%	2,24%	0,565%

Edat mitjana:  38 anys


Nacionalitat

 

		Gener	Febrer	Març	Abril	Maig	Juny	Juliol	Agost	Septemb	Octubre	Novemb	Decemb
2010	Total estrangers	4.565	4.672	4.698	4.695	4.788	4.760	4.686	4.732
	% estrangers	43,34%	44,35%	44,60%	44,57%	45,45%	45,19%	44,48%	44,92%
2009	Total estrangers	4.209	4.276	4.293	4.287	4.365	4.429	4.418	4.424	4.439	4.491	4.539	4.560
	% estrangers	41,76%	41,88%	41,87%	41,71%	42,15%	42,56%	42,52%	42,72%	42,63%	42,98%	43,20%	43,33%