ENTREVISTA A UN FUNCIONARI DE PRESONS

I.G.C. treballa al CP de Figueres des de l’any 1995 com a funcionari de vigilància interior.


§     Compleixen les presons la seva finalitat constitucional de reinserció?

Personalment, penso que no en un 95% de la gent. L’intern que es reinserta, és per que ell ho decideix, no per la “teràpia” que pugui rebre a la presó.

Referent a la reinserció, podríem relacionar-ho amb moltes i moltes activitats de la vida quotidiana. Si vols fer una cosa la fas, si no la vols fer, encara que et diguin que l’has de fer, pel motiu que sigui, no la faràs. Les accions, per a que es realitzin, hi ha d’haver una voluntat anterior; si no hi ha aquesta voluntat, no hi ha realització.

§     Quins són els sistemes alternatius de reinserció que existeixen? Són eficaços?

Es que si no hi ha voluntat de reinserir-se, ja podem posar teràpies, VIDO (violència domèstica), alcohol, delictes sexual.., no tenen validesa si la persona en sí, no té el nivell de consciència per a saber que allò que ha fet, no ho ha de repetir. O, si encara que sàpiga que no ho ha de repetir, ell , per la raó que sigui, vulgui, senti, tingui la necessitat de repetir-ho.

§     La població reclusa espanyola no para de créixer, i és ja la més alta d’Europa, si be té un índex de criminalitat dels més baixos. Com s’explica?

Els interns estrangers, pel sol fet d’entrar a presó, tenen una sèrie de serveis que al seu país no tenen.

Si jo entrés a la presó d’un país, i dins de la presó, tingués tot el que tenen aquí, i al meu país (al carrer), no ho tinguéssim, els diria als meus amics, familiars, etc., que vinguessin cap aquí, que s’ha acabat el passar-ho malament, s’ha acabat passar gana, s’ha acabat passar fred. I tot això, només per entrar a presó. No cal treballar per a disposar d’aquests serveis.

§     Les xifres revelen que cada vegada és més gran el nombre de reclusos estrangers, que ja supera el 40% de la població reclusa a tot l’estat.

Europa ja no té fronteres. Hi ha moviment d’europeus d’un costat a un altre. Hi ha països dins la Unió Europea en els que no hi deu haver un bon nivell de vida. L’exemple el trobem amb Romania. Ara mateix hi ha molts interns d’aquesta procedència. Àfrica és un altre exemple. Hi ha necessitats que en el seu país no tenen cobertes, i aquí, pel sol fet d’entrar a presó, ja hi venen implícites. Per exemple, metge les 24 hores del dia a la seva disposició, estudis pagats pel centre, menjar tres vegades al dia, dutxa diària, dentista, biblioteca, gimnàs, etc.  I això, només per estar tancat a la presó, no cal que facin cap tipus d’esforç, per a rebre tots aquests serveis. Tots i cadascun d’aquests serveis, al carrer, vull dir fora de la presó, s’han de pagar, mínimament de forma econòmica, això vol dir que s’ha de treballar per a guanyar diners per a poder pagar aquestes necessitats i capritxos.

§     Què es fa amb els immigrants sense papers que delinqueixen? Què creus que s’hauria de fer?

 M’imagino que encara que no tinguin papers, els ingressen a presó si el que hagin fet, està reconegut com a ingrés a presó.

El que jo faria, amb papers o sense, seria que, el que no sàpiga comportar-se, respectar la gent i les costums, i cometi algun delicte, el faria tornar al seu país. Expulsat!

Amb els que tenen papers, es podria fer (tot i que no crec que aquí s’arribi aplicar). El problema ve quan algú no té papers. A on el tornes? No el pots portar a un lloc d’on aquesta persona no en sigui procedent.

·      Quin és el dia a dia a la presó en presos de primer i segon grau? I els de règim obert?

       Cada centre decideix el seu propi dia a dia. Es basa en seguir l’horari del centre, esmorzar, activitats, tallers, esport..; dinar, descansar, més activitats, més tallers, més esport..; sopar, dormir. I l’endemà, més de lo mateix.

§     Quines són les funcions d’un funcionari de presons?

Bàsicament, la nostra funció, és la de fer que compleixin la pena o privació de llibertat que li ha imposat el jutge. Impedint que s’escapin, i al mateix temps, hem de vetllar per la seva integritat física i mental. Hem de procurar que segueixin l’horari del centre, amb totes les activitats i demés, i que no hi hagi problemes entre ells. Ni amb nosaltres...

§     Quina mena de relació hi ha entre pres i funcionari?

Hi ha d’haver una relació de distància personal. Ell és un intern (administrat, ja que jo formo part de l’administració), i jo sóc el funcionari, soc l’encarregat de que, l’administració en aquest departament, funcioni. És com la policia al carrer. Si no fas cap imprudència ni delicte, la policia no t’ha de recriminar ni detenir, ni interrogar,ni multar, etc.

§     Com es resolen els petits conflictes entre els presos? S’adopten mesures per a evitar-los?

Hi ha molts conflictes entre els presos. El millor és que els solucionin entre ells mateixos. Si hem d’intervenir-hi nosaltres, vol dir que la situació ja ha arribat a un límit, en que és desagradable per a ells, ja que en molts casos, sobre tot quan hi ha baralles, se’ls ha d’aïllar en cel·les d’aïllament.

§     Has viscut tu o els teus companys alguna situació de risc treballant a la presó? 

La situació de risc, podríem dir que és constant. Només depèn de les intencions dels interns. Si els interns estan tranquils, no hi ha sensació de risc. Només cal que els interns estiguin nerviosos, agressius, per a que pugui produir-se una situació de perill i risc.

§     Us sentiu desprotegits?

Si. Només mirant numèricament la proporció d’interns i de treballadors, estem en inferioritat de condicions, és a dir, en risc.

§     Quan un pres es porta “malament” dins la presó, se’l castiga? Com?

No és que se’l castigui, és com al carrer. Comets una falta, hi ha una sanció. Si fan alguna cosa castigada pel reglament penitenciar, s’ha de complir la sanció corresponent, aïllament en cel·la, privació de passeigs, privació de permisos, suspensió de comunicacions...

§     Quan i en quins casos el pres és castigat a les cel·les d’aïllament? Quina durada pot arribar a tenir l’estada d’un pres a aquestes cel·les? Són restringides únicament als presos psicòpates o considerats molt perillosos?

Tot això ve determinat per llei. En el reglament penitenciari, es determinen tant les faltes que poden cometre els interns, com les sancions que hi porten implícites. Els psicòpates o perillosos, si no cometen les faltes que estableix el reglament penitenciari, fan vida normal.

§     Existeixen maltractaments o tortures a les nostres presons?

No.

§     Un alt percentatge de presos tenen addicció a algun tipus de droga i la presó no els impedeix que continuïn drogant-se. Amb tanta seguretat, com és possible que entri droga dins la presó?

Dins la presó hi ha droga per que hi entra per molts canals. El canal més utilitzat, és la via rectal, per l’anus. Altres són dins la roba, entre les costures, plecs, dintre les sabates, en els llibres... Hi ha milers d’entrades de droga.

§     Quin és el règim de visites per als presos de primer i segon grau?

El règim de visita el determina el propi centre. Com a norma general, les visites es realitzen els caps de setmana, dissabtes i diumenges. Hi ha també les altres visites anomenades VIS a VIS, visites més íntimes amb la família que es realitzen durant tota la setmana, matins i tardes.

§     La massificació de presos porta a la construcció de les macro presons, com és el cas del nou Centre Penitenciari Puig de les Basses de Figueres. Creus possible la reinserció del pres en aquests tipus de centre?

Si hem de parlar de reinserció, ho hauríem de fer de forma individualitzada. I aquest cas, el trobem més proper en un centre petit.

§     L’article 13 de la Constitució Espanyola està orientat de manera que cada pres tingui la seva pròpia cel·la. Quants presos per cel·la hi ha a la presó de Figueres encara en funcionament? Quants n’hi haurà al nou centre Puig de les Basses?

La llei pot establir el nombre d’interns que hi ha d’haver per cel·la, però si la necessitat real i material és una altra, el nombre canvia. A l’actual presó de Figueres, el nombre d’interns per cel·la, oscil·la entre 2 i 4. La nova presó del Puig de les Basses, està preparada inicialment per a rebre 2 interns per cel·la.

§     S’estan portant a terme unes solucions emergents que no resolen ni els problemes de massificació ni de reinserció. Creus que cal una reestructuració profunda de les polítiques penitenciàries?

Crec que cal un canvi en les polítiques penitenciaries, ja que el que tenim actualment, no ens garanteix en absolut, que un intern no vulgui tornar entrar a presó. Més aviat el contrari.

§     Es obvi que no es tracta únicament de pressupostos, doncs les presons resulten molt cares per a l’administració. Quins són els condicionants que impedeixen un replantejament d’aquestes polítiques?

No sé què és el que impedeix aquest replantejament. Hipocresia política ?

Tenim pensionistes en aquest país, que estan malvivint amb pensions de 300 €, el qui la té. S’han de pagar el lloguer, la llum, el gas, l’aigua, i quan miren el que els queda per a menjar, no saben com fer-ho.

Per un altre costat, tenim gent que, només pel fet de cometre un delicte,és a dir, haver fet mal d’alguna manera o altra a algú,  tenen, tot això que tant els costa de tenir als pensionistes. Només cal entrar a la presó per a no haver de pagar ni el menjar, ni l’aigua, ni la llum, ni el metge, etc...

No creieu que el que estem fent, entre tots, és mal educar a una part de la població?

Cal reflexionar...

Sobre tot, aquests que fan les lleis...